Els últims dies s’ha parlat molt de la possible venda d’Araújo. Abans de la lesió d’Íñigo Martínez a la final de la Supercopa d’España semblava que hi havia bastant consens per ambdues parts i Ronald tenia bastantes possibilitats d’acabar a la Juventus, però la lesió del central basc sembla que ha canviat els plans del conjunt culer.
Certament, crec que hi ha bons motius tant perquè Araújo segueixi vestint de blaugrana com perquè deixi la disciplina culer, estudiem-los:
ARGUMENTS PER NO VENDRE’L
- Un dels millors centrals del món: És evident que Araújo actualment és un dels millors centrals del món i que, en cas de marxar, costaria molt trobar un central del seu nivell a un preu assumible per al club. Raó més que suficient per no voler que marxi.
- Format parcialment i molts anys al club: Araújo va arribar jove al club, va jugar amb el Barça B i ja porta unes quantes temporades a Barcelona. En aquest temps ha aprés moltes coses i ha adoptat part de la cultura futbolística del club. Cap central que portis de fora t’aportarà “l’experiència Barça” que te Araújo.
- Marge de millora: Araújo es un central jove, encara amb marge de millora, que ja ha demostrat les seves prestacions com ser un mur infranquejable en defensa, una capacitat de correcció descomunal, un gran joc aeri i un compromís i entrega molt grans. En altres aspectes te camp de millora encara però amb l’edat que te, la seva gran ètica de treball i un Flick que ha demostrat saber fer créixer jugadors joves, la millora és molt possible i fent millorar a un dels millors centrals del món, estem parlant d’un jugador futur molt i molt bo.
ARGUMENTS PER VENDRE’L
- Sortida de pilota: És evident que el joc del Barça requereix de dos centrals amb molt bona sortida de pilota. S’entén que no tots els centrals tindran la sortida de pilota de Piqué o Cubarsí, però hi ha uns mínims exigibles que actualment Araújo no compleix. Molts cops es compara a Araújo amb Puyol i, tot i que és una comparació encertada, la veritat és que Puyol tenia una sortida de pilota més que correcte tot i no arribar al nivell de Márquez o Piqué. El problema de no complir aquests mínims exigibles és que els equips contraris deixen a Araújo que progressi, cobrint totes les altres opcions i molts cops aquesta estratègia dels rivals es tradueix en pèrdues d’Araújo que generen problemes en defensa. És cert que Araújo ha millorat en aquest aspecte i que encara pot fer-ho més, però necessita millorar molt més encara i no tinc clar que sigui capaç de fer-ho.
- Salari: Araújo ja és un jugador que cobra un salari important i ara pel que sembla, n’està demanant un de més alt. Ara que el club ha aconseguit tenir una massa salarial assumible, s’ha d’anar amb molt de compte de no tornar a caure en una massa salarial excessiva com va passar en època Bartomeu. Per a això és important disposar d’una escala salarial lògica i raonable segons nivells de jugadors i, ara mateix, se m’ocorren molts jugadors que estarien per davant d’Araújo, per el que el jugador uruguaià quedaría al mig de l’escala salarial i intueixo que ell vol estar als graons més capdavanters. Per tant, se’m fa difícil trobar un encaix entre les necessitats del Barça i les aspiracions i ofertes d’altres clubs que pugui tenir el jugador charrúa.
- Lesions habituals: Per mi aquest aspecte és clau. Una plantilla altament competitiva com la del Barça que aspira a tot, no pot comptar amb jugadors que cada temporada estiguin 2 o 3 mesos lesionats, com és el cas d’Araújo. Jo soc partidari de no tenir cap jugador en plantilla d’aquestes característiques (això també inclou Christensen) i menys, de jugadors que volen ser dels més importants en rol d’equip i en remuneració salarial. Les lesions són molt inoportunes per una plantilla altament competitiva, perquè desestructuren l’equip, fan que els altres jugadors de la posició s’hagin de sobrecarregar de minuts i en molts casos, t’obliguin a buscar recanvis immediats que difícilment seran ideals.
CONCLUSIÓ
Tot i que hi ha arguments tant perquè segueixi com perquè marxi, jo crec que el millor en aquesta situació és vendre’l, especialment si la renovació es complica, però no vendre’l a qualsevol preu, ja que estem parlant d’un dels millors centrals del món. Les raons clau són especialment la concurrència de lesions i la mala sortida de pilota. Araújo es un gran central que pot encaixar millor en altres tipus de futbol i segurament allà, si que poden pagar-li justificadament el sou que està demanant.
Si ara mateix rebem una oferta superior als 60 milions, tenint en compte que a juny de 2026 acaba contracte, l’hauríem de vendre, cobrir la seva plaça amb Éric, Christensen i Sergi Domínguez mentre es recupera Íñigo i a l’estiu portar Jonathan Tah, que vindria lliure. Per mi aquest seria l’escenari ideal.
En cas que Araújo accepti un salari de l’escala mitja, em plantejaria la seva continuïtat però si més endavant hi hagués una gran oferta per ell (més de 80 milions), també és una venda que faria.