Després d’un Setembre i Octubre molt il·lusionants i d’un Novembre i Desembre negres, el Barça de Flick es trobava en una cruïlla quan va arribar l’últim partit de l’any contra un dels principals aspirants al títol de lliga, l’Atlètic de Madrid. El partit, al igual que el que havíem viscut els primers mesos de temporada, va tenir dues cares: una de molt bona, reflectida en el gran joc de l’equip i una de dolenta, que es va materialitzar en la derrota final, tot i que molt injusta. Malgrat algunes veus crítiques per el resultat final, a mi personalment aquell partit em va deixar satisfet, ja que jugant així, la immensa majoria de vegades acabaríem guanyant i l’equip va demostrar que el viscut als primers mesos no havia estat un miratge.
Arriben les vacances de Nadal i l’equip torna a competir a Barbastre, un tràmit contra un equip d’inferior categoria però que l’equip va resoldre amb solvència i bon joc.
La Supercopa a Aràbia es mostrava com el primer test exigent de l’any, i el primer partit contra l’Athletic es va resoldre també amb solvència tot i que als últims minuts, amb la relaxació de l’equip, es va patir més del que haguéssim desitjat. Un altre cop va aparèixer el costat fosc d’un equip, que no ho oblidem, encara és en fase de construcció.
La final contra el Madrid va culminar en una exhibició futbolística en tots els sentits, que va acabar en un resultat d’escàndol que podia haver sigut molt més contundent, si Szczesny no hagués estat expulsat al començament de la segona part. L’obra mestra del Barça de Flick ho va ser en diferents àrees: òbviament en el joc, el resultat, fer que l’actual campió d’Europa semblés un equip de Primera RFEF i molt important, la capacitat de resistir sense patir amb un home menys. Àrees molt diverses on l’equip es va mostrar com una maquinària d’alta solvència.
I doncs, quines són les claus d’aquest retrobament amb el joc que ens va enlluernar a principi de temporada?
Pressió alta els 90 minuts
La pressió alta és segurament la clau més important del Barça de Flick i de fet, de tots els Barces triomfants des que tinc ús de raó. La pressió alta et permet recuperar molt amunt, crear moltes ocasions i al estar l’equip altament activat, fomenta la velocitat de circulació de pilota un cop recuperada aquesta. En aquest impàs que el Barça ha punxat en diversos partits, la pressió va baixar d’intensitat i qualitat i això es va traduir en més facilitats dels equips contraris per sortir des del darrere, superar el mig del camp barcelonista i acabar creant ocasions i gols. També es va notar en la fluïdesa ofensiva de l’equip.
Intensitat
Una altra cara de la mateixa moneda: el Barça ha recuperat la intensitat tant ofensiva com defensiva que havia mostrat a inici de temporada, això ha ajudat a ofegar el rival, a recuperar més sovint i abans la pilota i a desmuntar els sistemes defensius del rival amb més facilitat.
Velocitat de la pilota
Lligat als dos anteriors: millor pressió i més intensitat es tradueixen en una més alta velocitat de circulació de pilota, el que ajuda a superar les defenses rivals per tenir els defenses més dificultats per col·locar-se on toca. El Barça ha incrementat la seva velocitat de circulació de pilota als últims partits, el que s’ha traduït en més ocasions i més gols.
Moviment dels jugadors
La velocitat de circulació de pilota requereix moviment i desmarcades dels jugadors. Si els jugadors estan molt estàtics, no hi ha manera que el jugador que te la pilota trobi desmarcades, ni homes lliures i per tant, la pilota no pot circular amb suficient velocitat, el que es clau per crear ocasions. El moviment del jugadors ha millorat molt les últimes jornades, destacables ho són les desmarcades de Raphinha que molt habitualment es tradueixen en gols, ocasions i en generar inseguretats a les defenses rivals.
Alta concentració
El futbol de Flick requereix que l’equip estigui altament concentrat durant tot el partit en diversos aspectes per funcionar correctament: pressió alta, situació de la línia defensiva, moviment dels jugadors, circulació de pilota, intensitat. Si alguna d’aquestes potes de la taula falla, el sistema cau i l’equip acaba convertint-se en un conjunt mediocre similar al que teníem temporades enrere. És de fet el que va passar als mesos de Novembre i Desembre: el sistema va fer aigües per diversos d’aquests punts i la competitivitat de l’equip va caure 2 o 3 graons.
I perquè doncs l’equip va caure al Novembre / Desembre?
És complicat trobar una causa única a aquesta davallada, però personalment tinc la teoria que el cansanci d’una plantilla molt justa en aquell moment, amb molts jugadors lesionats i on la plantilla es sostenia pràcticament amb 11-12 jugadors, va començar a aparèixer en jugadors que ja havien disputat molts minuts, alguns, en partits molt importants com Madrid o Bayern de Munich.
Segurament l’equip després d’aquelles contundents victòries també es va destensar una mica, el que va provocar que el “sistema Flick” no funcionés tant eficientment i comencessin a aparèixer vies d’aigua al vaixell.
Per altra banda, no em sembla una qüestió preocupant més enllà dels punts ja perduts en aquests partits. Tots els equips pateixen davallades físiques i de joc al llarg de la temporada i aquests mesos segurament serien els millors per a què això passi. També l’equip ha deixat la classificació per a la Champions molt encarrilada, tot i que a la Lliga hem perdut bastants més punts dels que hauríem.
Per tant, tenim moltes raons per ser optimistes, tot i que caldrà fer certes coses per no tornar a patir una davallada tant gran i prolongada en fases més importants de la temporada. En parlarem en un proper article.