Som a la temporada 1997-98, 8 de gener, el nou any 1998 acaba de començar, encara estem paint els torrons i el tortell de reis quan el Barça, vigent campió de la Recopa d’Europa, afronta al Camp Nou el partit d’anada de la prestigiosa Supercopa d’Europa, que enfronta els vigents campions de les dues competicions més importants a nivell continental: la Copa d’Europa (actual Champions League) i la Recopa d’Europa, en la que competeixen els clubs campions de les Copes de cada lliga.
El Barça ha pogut accedir a aquesta competició després d’una brillant campanya europea a la Recopa per part dels Ronaldo, Figo, De La Peña, Guardiola i companyia, entrenats per Bobby Robson i que va culminar amb una victòria per 1-0 a la final contra el PSG. Moltes coses havien canviat a la plantilla d’aquella nova temporada al Barça, com solia passar a Europa per aquelles èpoques, començant pel nou entrenador Van Gaal i per la marxa a l’Inter de la superestrella blaugrana, Ronaldo, que va haver de ser substituït a correcuita per Rivaldo.
Per la seva banda el flamant campió d’Europa, el Borussia de Dortmund, havia accedit a la competició després de vèncer a la final contra tot pronòstic als que molts consideraven com el millor equip del moment, la Juventus de Zidane, Deschamps, Vieri, Del Piero i companyia. Certament, aquell Borussia es va mostrar al llarg de tota la competició com un equip sòlid i molt compenetrat que va arribar sense masses dificultats a la final i que un cop allà, va dominar i vèncer merescudament el matx decisiu contra l’equip torinès. Moltes coses havien canviat també a Dortmund en pocs mesos, començant per l’entrenador que els va portar al campionat continental, Ottmar Hitzfeld que a l’estiu va ser “promocionat” a director esportiu per apartar-lo de les tensions amb els jugadors. A nivell de futbolistes Mathias Sammer, Pilota d’Or de 1996 i millor jugador de l’equip, va patir una lesió de genoll que el va fer perdre’s tota la temporada i a la postre retirar-se l’estiu de 1998 amb només 31 anys. També el bigolejador de la final de Munich, Karl-Heinz Riedle, havia abandonat la disciplina alemanya per fitxar pel Liverpool anglès. Uns altres jugador destacats que van abandonar el club aquella temporada van ser Paul Lambert, que al novembre va tornar a Escòcia per a fitxar pel Celtic i Paulo Sousa, el migcampista portuguès campió d’Europa durant dues temporades consecutives que va ser fitxat per l’Inter de Milà. La resta de la plantilla, amb jugadors destacats com el porter Klos, Heinrich, Kohler, Reuter o Chapuisat continuaven, però el canvi d’entrenador i les 4 importants baixes anteriors es van notar en una marcada baixada de rendiment del que havia sigut bicampió de la Bundesliga i campió d’Europa de forma consecutiva.
Temporada de contrastos pels dos equips
La baixada de rendiment es va notar sobretot a la Bundesliga, on l’equip de Dortmund navegava la mitja taula, sempre lluny de les posicions capdavanteres que l’hi tocarien. A Europa però el conte de fades continuava, ja que els alemanys havien guanyat amb solvència el seu grup de la lligueta, plantant-se un cop més a quarts de final.
La trajectòria culer a la resta de competicions era la inversa: intractable en una Lliga que tenia ja ben encarada a aquelles alçades, avançant a la Copa del Rei però fent una desastrosa lligueta de Champions que l’havia deixat fora a les primeres de canvi, quedant últim en un complicat grup amb el Dynamo de Kiev d’un jove Shevchenko, PSV Eindhoven i Newcastle.
Vistes les diferents trajectòries dels dos equips fins al moment, el cert és que podia passar qualsevol cosa: un campió d’Europa mermat per les baixes però que seguia amb el seu idil·li europeu, contra un Barça renovat que arrasava a les competicions domèstiques però que quan tocava sortir a Europa es feia ben petit. A Barcelona les sensacions eren de molta prudència i fins i tot de no sentir-se els favorits, ja que al cap i a la fi els rivals eren els vigents campions d’Europa.
Partit d’anada
El cert és que de forma relativament sorpresiva, el Barça de Van Gaal va sortit molt endollat al partit i ja molt dora va marcar mitjançant Luis Enrique, que al minut 6, amb un excepcional xut des de la frontal de l’àrea va batre Stefan Klos. L’equip català va seguir mantenint l’alt nivell de joc durant tot el partit i va saber repel·lir les arribades dels alemanys, podent ampliar el marcador diverses vegades amb ocasions molt clares, però no va ser fins a l’equador de la segona part que Rivaldo va posar el 2-0 al marcador després d’un penal comés sobre el capità blaugrana, Luis Figo. Una espectacular aturada de Hesp en un 1 contra 1 amb Chapuisat va permetre mantenir aquell excel·lent resultat amb el que els culers viatjarien a Dortmund.
Partit de tornada
La tornada no es disputaria fins dos mesos més tard. El partit va començar com a Barcelona: gol matiner de l’equip blaugrana que amb tres gols de diferència més el valor doble dels gols fora de casa deixava l’eliminatòria sentenciada en aquell precís instant. Tant Barça com Borussia sabien que allò estava finiquitat i el partit va transcórrer sota aquesta màxima, només un gol de Heinrich al minut 64 va alterar una mica un status quo que va finalitzar amb el Barça aixecant la que seria la seva segona Supercopa Europea.