Feta la introducció a l’article anterior, parlem de les propostes concretes de Barça Pub per racionalitzar el calendari futbolístic.
Reducció de les lligues estatals a 16 equips (-8 partits).
La competició que de llarg més partits aporta al calendari són les lligues nacionals. Les principals lligues europees han anat ampliant paulatinament la competició fins arribar als 20 equips, això implica un total de 38 partits a la temporada, molts dels quals intranscendents per als equips grans i de baixa qualitat per a l’espectador. Sense dir noms, actualment a la Lliga espanyola hi han aproximadament uns 5-6 equips que estan a un nivell molt allunyat dels millors equips, el que acaba provocant partits fàcils o en els que els equips capdavanters no s’hi han d’esforçar massa i, un cop més, perjudicar l’espectacle. Una reducció de 4 equips a les Lligues, a part d’alleugerir el calendari, implicaria un augment de la competitivitat, ja que les places de descens quedarien “més a prop” i hi hauria una proporció més alta d’equips que “s’hi juguen coses”, reduint al màxim la zona mitja i intranscendent de la taula classificatòria. Entre campionat, places Champions, places Europa League, places Conference i descens, en una lliga de 16 equips, pràcticament tots estarien lluitant per alguna cosa fins al final. Val la pena explorar-ho.
Recuperar la segona lligueta de la Champions (+2 o +0 partits)
Si, tot i que és contradictori, perquè recuperar el format de doble lligueta de la Champions, que ja es va aplicar entre els anys 1999 i 2003, implicaria un augment de 2 partits l’any (o 0 per els equips que juguin els 16ens de la Champions), la veritat és que representaria una millora respecte al format actual. Durant el format de doble lligueta vam viure l’època de màxima competitivitat de la Champions League, també es cert que a principis dels 2000 hi havia més equips competitius que ara però de tota manera, tenir lliguetes on fàcilment et poden coincidir 3 candidats al títol, genera un nombre importat de partits interessants i decisius que val la pena tornar a explorar. Més endavant parlarem concretament de perquè aquest format de doble lligueta va funcionar tant bé al seu dia i perquè pot tornar a fer-ho actualment.
Copa a partit únic (-1 partit)
Actualment la Copa ja s’ha reduït gairebé a la mínima expressió, constant d’eliminatòries a 1 partit excepte les semifinals, que són a anada i tornada. El format de partit únic ha aportat molta més emoció a la competició i no te gaire sentit jugar només una eliminatòria a doble partit. Coi, ja que ho estem fent gairebé tot a partit únic, fem-ho tot. Ens estalviem un partit i donem més emoció i coherència a la competició, que més volem?
Partits de seleccions nacionals concentrades en períodes concrets i reduint el calendari de seleccions
No te sentit que cada 3-4 setmanes, quan la competició ja va agafant ritme, hi hagi una aturada de seleccions. Els jugadors han de canviar rutines, equips, companys, entrenadors, viatges més llargs, equips tècnics probablement no tant preocupats per la probabilitat que es lesionin… Que aquestes interrupcions es donin continuadament al llarg de tota la temporada, és un problema tant per als jugadors com per als espectadors. Una manera de solucionar-ho, és concentrar els partits de seleccions en 2 èpoques concretes de l’any, una per als partits de classificació per a les grans competicions de seleccions i una altra per jugar aquestes competicions l’any que pertoca (Mundial Eurocopa cada dos anys). Més endavant en un altre article definirem quina és la proposta de calendari futbolístic de Barça Pub.
Els jugadors professionals no poden anar a seleccions “sub”
No te cap sentit que un jugador que està competint a primer nivell, sent titular a un equip líder a una de les principals lligues europees i jugant molts minuts a Champions, hagi de deixar la disciplina del seu club per incorporar-se a una selecció sub 21 o sub 20, per exemple.
L’esperit d’aquestes seleccions hauria de ser constituir una plataforma de llançament per a joves que estan encara en formació i està clar que aquesta necessitat no la tenen jugadors que competeixen ja a primer nivell. Per tant, la nostra proposta és que cap jugador que competeixi a nivell professional o, com a mínim, a primera divisió, pugui anar amb cap selecció “sub”. També s’hauria de prohibir que cap jugador que hagi jugat amb la selecció absoluta, encara que sigui un amistós, pugui jugar amb una selecció “sub”.
En conclusió, aquestes mesures reduirien el calendari de clubs entre 7 i 9 partits l’any, concentrarien i reduirien els partits de seleccions, evitant desplaçaments als futbolistes i canvis d’hàbits i dinàmiques que puguin influir negativament en la seva salut i generin aturades innecessàries en moments on l’interés per a l’espectador està in crescendo.
I vosaltres, quines mesures aplicaríeu per racionalitzar el calendari?