A ningú se l’hi escapa que els jugadors de futbol professionals (i una mica també els espectadors) estan ja al límit de les seves possibilitats en quant a nombre de partits disputats en una temporada. El calendari ja fa molts anys, fins i tot dècades, que està excessivament apretat i, en comptes del que caldria, els últims anys el nombre de partits no ha parat d’augmentar. Tots els implicats al negoci del futbol volen fer el seu tros del pastís més gran (clubs, federacions, lligues…) però si segueixen engrandint el pastís, aquest al final no hi cabrà al plat i acabarà caient.
Saturació dels espectadors
Comencem pels espectadors. Òbviament, qui més pateix aquesta situació de saturació són els futbolistes professionals, però els espectadors, de qui depèn el negoci, comencem a estar ja una mica saturats de tants partits i tant seguits. Moltes setmanes hi ha partits cada dia: de divendres a dilluns, les lligues; dimarts i dimecres, Champions; dijous, Europa League i divendres tornen les Lligues. I Això quan no passen fenòmens paranormals com que es comenci a jugar la jornada 7 quan encara no ha començat ni la 5. M’encanta el futbol però sincerament, una mica menys de saturació ens aniria bé a tots.
Lesions de futbolistes
Cada cop més i especialment aquesta temporada, estem vivint una plaga de lesions que afecta greument tots els equips. El Barça ha arribat a acumular fins a 8 jugadors lesionats i, la majoria d’equips, no solen escapar-se de tenir un mínim de 4-5 jugadors de cop a la infermeria. No te cap mena de sentit arriscar d’aquesta manera la salut dels futbolistes i, tot i que menys important, perjudicar l’espectacle, ja que no poder gaudir dels millors jugadors o que aquests estiguin més esgotats o dosificant-se, fa que la qualitat de l’experiència viscuda sigui inferior.
Més quantitat però menys qualitat
Sempre es preferible tenir una mica menys de quantitat de parits però millor qualitat que molta quantitat i de poca qualitat. Això és una mica el que està passant al futbol actual: es juguen molts partits, però n’hi ha una important quantitat que son de dubtosa qualitat. Entre les rotacions obligades pel calendari, la dosificació a la que es veuen obligats equips i futbolistes i la dubtosa qualitat d’algunes plantilles que competeixen a l’elit, tot això fa que hi hagi una important quantitat de partits soporífers a l’any i que, un cop més, l’espectacle se’n vegi ressentit.
Els clubs perjudicats
Qui paga els sous (en molts casos estratosfèrics) dels futbolistes son els clubs i paradoxalment aquests no tenen res a dir quan les seleccions nacionals se’ls emporten. A vegades fins i tot s’arriben a endur futbolistes al llindar de la lesió i per a jugar partits amistosos. No te cap mena de sentit.
En conclusió, és necessari i urgent reduir el nombre de partits i organitzar millor com es juguen aquests partits. En parlarem al següent article.