Sent prematur escriure aquest article, la veritat és que creia que era necessari fer-lo, ja que tots els problemes amb la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor han generat bastant malestar en part de la massa social barcelonista i hi ha veus que apel·len a dimissions i fins i tot a moció de censura. Però, tenen sentit aquestes reclamacions o estem davant d’exageracions i d’agendes ocultes de certs corrents?
D’entrada cal dir que “les notes a final de mandat” i és cert que encara queda una temporada i mitja per a que aquest acabi, així que el “judici” que farem avui és quelcom provisional i més tenint en compte que estàvem davant d’un mandat molt complicat que requereix de molt de temps per redreçar una situació pràcticament catastròfica i ja aquesta temporada s’han vist clars indicis de reflotament de la situació. Analitzem un a un els que creiem que són els aspectes principals del mandat de Joan Laporta fins a dia d’avui i concretament, quins són els temes que es comenten a l’entorn barcelonista:
“Improvisació” i No inscripció d’Olmo i Pau Víctor
Començarem pel tema més candent al moment, la impossibilitat d’inscriure Dani Olmo i Pau Víctor. És cert que a cap barcelonista i estic segur que Joan Laporta el que menys, està satisfet d’anar corrent a última hora per inscriure jugadors i estar amb l’ai al cor pràcticament a cada mercat de fitxatges. Aquesta és una situació recurrent gens agradable i que s’ha criticat molt des del principi, situació que fins al moment sempre havia sortit bé però que ha esclatat amb Olmo i Víctor. No podem dir que aquest viure al límit del desastre sigui quelcom positiu que ens deixa aquesta junta, però realment teníem alternativa? Tal i com estava el club i la plantilla a inicis de 2021, si volies seguir sent competitiu (millor dit, tornar a ser competitiu, perquè en aquell moment la plantilla era un desastre amb unes hipoteques econòmiques contractuals de proporcions colossals), l’única opció que tenies era viure permanentment al límit del precipici. Per regenerar l’equip necessitaves nous ingressos, no hi havia ningú al món que no conegués la situació econòmica d’alta necessitat del club, ergo això vol dir que tothom et collarà a les negociacions, ergo si vols aconseguir el millor contracte hauràs d’estar batallant fins al final, el que acaba portant a signatures a l’últim minut, a contractes menys sucosos del que voldries i fins i tot a socis que potser a l’hora de la veritat no acaben pagant, com ha passat. No podem dir que aquest “viure al límit” sigui un aspecte positiu que ens ha aportat aquesta junta i de fet ho comptabilitzarem com a aspecte negatiu, però em costa veure una alternativa viable a això. I això sense mencionar les traves desproporcionades que La Liga posa al club a l’hora de les inscripcions.
Jugar amb el planter 100% fins a resoldre la situació econòmica
Aquest es un comentari que he sentit a diferents aficionats al Barça: “el que hauria d’haver fet Joan Laporta es fer plantilles amb tot de jugadors del planter fins a que estiguéssim recuperats econòmicament”. Bé, a aigua passada tot és més fàcil de jutjar, però haver fet això també tenia els seus problemes i riscos: segurament estaries lluitant per entrar a la Conference League i no pel títol de lliga. És aquesta situació acceptable per al soci i aficionat barcelonista? Doncs rotundament no, tots sabem que si aquesta estratègia s’hagués seguit, a la segona temporada s’estaria reclamant el cap de Joan Laporta a cadascuna de les tertúlies barcelonistes. A part d’això, aquesta estratègia te clares contraprestacions econòmiques, com la manca d’ingressos de la Champions o la pèrdua d’interès pel club d’aficionats i patrocinadors al estar fora de les competicions més importants. Per tant, l’elecció per tornar a intentar l’estratègia del cercle virtuós crec que és un encert per part de la junta i que si podem comptabilitzar com a aspecte positiu. També cal dir que a l’era Xavi l’equip no va funcionar tant bé com es desitjava i, tot i que obtenint alguns títols, tots ens vam quedar amb la sensació que es podia haver fet més a nivell de joc i títols. Amb Hansi Flick sembla que la cosa està canviant.
Fitxatges
Enllaçat amb això, també hi ha dubtes sobre si la inversió en fitxatges feta gràcies a les palanques ha sigut fructífera o no. Resumint el més destacat:
Fracassos: Ferran Torres, Pablo Torre, Marcos Alonso, Oriol Romeu.
Èxits: Lewandowski, Raphinha, Koundé, Christensen, Aubameyang, Emerson Royal i Kessié (rendiment econòmic positiu), Gundogan i Íñigo (traspàs 0).
És evident que més enllà de Ferran Torres, les grans inversions han sortit prou bé i els altres fracassos no han repercutit en un cost gran per al club. Aquí apuntem un punt positiu per a la junta.
“Club dirigit com una empresa petita”.
És innegable que Laporta ha tingut problemes amb treballadors contractats per dirigir el club, principalment amb els CEO, el que ha provocat que la seva figura de president s’hagi convertit en pràcticament l’única que porta les regnes del club. Excepte Mateu Alemany, que va decidir marxar i després la seva reintroducció no va ser possible en òptimes condicions, la marxa d’Eduard Romeu i Ferran Reverter deixen dubtes sobre la gestió de Laporta amb els alts executius. També és cert que la junta de Bartomeu no va tenir problemes en envoltar-se d’alts executius i una mica més i el club acaba a la bancarrota. Joan Laporta és un visionari que sembla tenir problemes quan altres persones dins del club no volen seguir la seva línia marcada. Tot i creure que el club també es pot dirigir de forma òptima tal i com està configurat l’organigrama actualment, les males relacions amb treballadors visiblement molt capaços ho comptabilitzarem com aspecte negatiu.
Bàsquet
A diferència del futbol, quan Joan Laporta arriba a la direcció del club, el bàsquet blaugrana vivia la seva millor temporada des de la marxa de Xavi Pascual. De fet aquella temporada es va saldar amb doblet (Lliga i Copa) i amb una final d’Eurolliga que no es va guanyar per mala sort (lesió de Calathes i decisions arbitrals qüestionables). La secció funcionava, molt ben dirigida a parer nostre per Nacho Rodríguez però també es cert que s’havien invertit molts diners i s’havia abusat de contractes absolutament fora de mercat (Mirotic). Laporta va recompensar Navarro donant-li la direcció de la secció i certament, des que ell va arribar tot ha anat a pitjor: l’equip cada temporada perd competitivitat i la marxa de Sarunas Jasikevicius, ha accentuat la decadència del projecte fins a viure l’última temporada i mitja una competitivitat que està per sota de l’exigible. Per mi substituir Nacho Rodríguez per Navarro i els canvis fets en la direcció de l’equip i de la plantilla són inqüestionablement grans errors d’aquest mandat, malgrat que La Liga (si si, la de futbol) i el senyor Tebas posessin molt de la seva part per desballestar el projecte. Aquí cal anotar un punt negatiu i ben subratllat per a la junta i de fet, crec que tant Cubells, com Navarro, com Peñarroya haurien de dimitir.
Handbol
A diferència del bàsquet, la secció ha seguit funcionant de meravella i de fet, des de 2021 s’han guanyat 3 de les 4 Champions i tot això en un procés de renovacions de plantilles i d’ajustaments econòmics. Un punt positiu subratllat ben fort.
Futbol femení
Molt similar a la situació del handbol: plantilla que funcionava i que ha viscut canvis però que s’han sabut fer i molt bé i que han consolidat al Barça com la primera potència mundial del futbol femení, ara ja si, indiscutible, vencent a les Champions de 2021, 2023 i 2024. Un altre punt positiu com una casa de pagès.
Situació econòmica del club
No ens estendrem més en aquest aspecte, perquè ja vam fer un article parlant del tema, però el cert és que malgrat recollir el club en una situació límit (ingressos mermats, contractes faraònics a jugadors mediocres a molt llarg termini…), s’ha passat d’una massa salarial que representava el 69% dels ingressos totals del club al 2019 a un 58% a 2024 i just ara hem pogut tornar a la regla 1/1. Un altre punt positiu com una casa de pagès.
Plantilla i projecte del primer equip de futbol
Laporta a 2021 va agafar un equip en absoluta decadència, que no era capaç d’afrontar una Champions League sense fer el ridícul ni de lluitar per guanyar la Lliga i actualment tenim un equip liderat per joves de la casa, acompanyats de bons fitxatges (comentat anteriorment), que juga un molt bon futbol, torna a il·lusionar i tora a ser respectat a Europa. I el millor de tot és que aquest equip encara està en plena etapa de creixement i que ben gestionat, ens pot donar una dècada o més de glòria i èxits com fa temps que no vivim.
Recopilació
Recopilem doncs el que ha fet bé aquesta junta i que ha fet malament al nostre parer. La “no inscripció” momentània de Dani Olmo i Pau Víctor no la posarem, a l’espera de com acaba la qüestió i confiant en la versió del club, que és que ells van presentar tota la documentació a temps. Per tant:
Que s’ha fet malament?
- Gestió general de la secció de bàsquet
- Sensació d’improvisació (inscripcions a última hora i agafant espai de lesionats)
- “Club dirigit com una empresa petita”
- Futbol sala
Que s’ha fet correctament?
- GESTIÓ ECONÓMICA
- READREÇAMENT DE LA PLANTILLA DEL FUTBOL
- COSTRUCCIÓ DEL NOU CAMP NOU I ESPAI BARÇA
- Fitxatges i política del “cercle virtuós”
- Handbol
- Futbol femení
Conclusió
Sent cert que hi ha temes que no s’han treballat correctament, la veritat és que els aspectes positius són més nombrosos i sobretot, són els temes claus de la gestió del club: Supervivència econòmica havent rebut el club en una situació límit, construir el futur amb el nou Camp Nou i l’Espai Barça i reconstruir una plantilla del primer equip de futbol en absoluta decadència i que ara està en condicions d’iniciar una nova etapa gloriosa.
Posats a posar-hi nota, jo personalment avaluaria la gestió del club fins al moment en un Notable, sent prudents ho deixaria en un 7 sobre 10. Tot fa indicar que a juny de 2026 el club estarà molt millor que a març de 2021, quan Joan Laporta va tornar a aterrar a les oficines d’Arístedes Maillol.
En aquesta situació, quin sentit tenen les campanyes apocalíptiques que estem sentint i llegint els últims dies i intentar desbancar aquesta junta a mitja feina? Campanyes amb una intensitat que només recordo després del 2-8 i quan ja era evident que el club estava camí de la ruïna econòmica absoluta.
Francament no te cap mena de sentit tot plegat. Si que és cert que hi ha persones que de bona voluntat creuen que la gestió de Laporta és nefasta, ja sigui perquè són aficionats principalment del bàsquet o perquè la informació que han rebut és només la d’una banda o simplement perquè és el que creuen. També és cert que per altra banda hi ha gent amb molts interessos personals contraposats a Laporta i amb molts rancors acumulats contra ell. L’última vegada que el soci va fer cas a aquesta gent, el club gairebé acaba en liquidació, caldria reflexionar-hi.