Te sentit el fair play financer que se l’hi aplica al Barça?
L’afer Dani Olmo ha tornat a posar a la palestra un problema recurrent amb el que s’enfronta contínuament el club blaugrana des que Joan Laporta va arribar a la presidència del club: els equilibris amb el fair play financer per poder fitxar i inscriure jugadors.
Dins l’afició blaugrana, hi ha un sentiment molt gran d’incomprensió del sistema de càlcul d’aquest límit salarial, per la seva complexitat i perquè les restriccions que encara s’apliquen al F.C. Barcelona no encaixen gens amb la política de reduccions salarials que s’han implementat al club els últims anys.
No entraré a desgranar al detall el sistema de càlculs dels límits salarials que aplica La Liga, entre altres coses perquè jo mateix tampoc l’acabo d’entendre, però si que m’agradaria analitzar si te sentit que actualment encara es continuïn aplicant aquests criteris ultrarestrictius al club, comparat amb la política que La Liga havia seguit temporades enrere.
Per analitzar-ho, compararem quina era la situació econòmica del club pel que fa a les magnituds financeres principals la temporada 2018-19, l’última abans de la pandèmia, i quines han estat les xifres més recents de les que disposem, a tancament de la temporada 2023-24. Totes les dades que es mostren a continuació han estat extretes de les memòries anuals del F.C. Barcelona.
Masses salarials esportives
Pel que fa a la massa salarial del club la temporada 2018-19, aquesta sumava un total 671 milions d’euros per uns ingressos totals del club de 973 milions d’euros. Per tant, la massa salarial esportiva a juny de 2019 representava el 69% dels ingressos del club. Cal recordar que la UEFA recomana que aquesta xifra com a molt arribi al 70%. Estàvem just per sota però molt al límit.
La temporada 2023-24, la massa salarial esportiva ascendia a 505 milions d’euros, que sobre uns ingressos totals del club de 866 milions d’euros, ha deixat una ràtio salaris/ingressos del 58%. Com podeu veure, la situació salarial del club actualment és molt millor que la temporada pre pandèmia: una massa salarial molt més baixa i una ràtio salaris/ingressos considerablement per sota del 2019 i lluny del màxim recomanat per la UEFA (70%).
Deutes i Actius
Analitzant la massa salarial del club, queda clar que no te gaire sentit que La Liga ara sigui ultrarestrictiva amb els fitxatges i inscripcions quan al 2019 es feia i desfeia el que es volia però llavors, que podria fer que la situació econòmica sigui molt pitjor que al 2019 i això justifiqui el canvi de criteri de La Liga? Doncs posem pel cas que ara tenim molts més deutes que a 2019 i que tenim un actiu inferior per suportar aquests deutes. Veiem si això és així:
El total del deute del club a juny de 2019 fou de 1.018 milions d’euros mentre que a estiu de 2024, era de 1.302 milions d’euros, el que representa un increment de gairebé 300 milions d’euros. És evident que els deutes han augmentat però cal tenir en compte tot el que ha passat en aquests 5 anys: la pandèmia i tota la merma d’ingressos que aquesta va comportar, resultats esportius pitjors i menys ingressos per avançar a la Champions, renovacions de contractes creixents de Bartomeu que encara falten per pagar, pèrdua de valor promocional del club per la marxa de Messi i sobretot, les obres del Camp Nou i de l’espai Barça. Poc increment em sembla per tot el que ha passat.
Analitzem ara l’actiu: al 2019 l’actiu del club estava valorat en 1.359 milions d’euros, a estiu del 2024 l’actiu tenia un valor de 2.626 milions d’euros, un increment espectacular causat sobretot per la inclusió de l’espai Barça a aquest actiu. De tota manera, si ometem el creixement d’actiu per l’espai Barça, aquest ha passat dels 1.359 de 2019 a 1.444 a 2024, un increment de gairebé 100 milions.
Llavors, coneixent els deutes i l’actiu, a 2019 teníem una ràtio deutes/actiu del 75% mentre que actualment, tenim una ràtio deutes/actiu del 50%, per el que la capacitat del club per fer front als seus deutes amb el seu actiu ha millorat moltíssim en aquests 5 anys. També en aquest aspecte podem concloure que la situació del club ha millorat considerablement respecte a l’estiu de 2019.
Estem millor o pitjor que a l’estiu del 2019?
Sembla bastant evident que el club actualment està en millor disposició que al 2019 d’afrontar traspassos i salaris de nous jugadors: tenim una massa salarial molt més baixa que a 2019, a diferència de 2019 estem clarament lluny del 70% màxim de massa salarial sobre el total d’ingressos que recomana la UEFA, un actiu molt més fort per fer front als deutes i un nou estadi i espai Barça a punt d’inaugurar-se.
Que va passar l’estiu del 2019?
Vistos aquests números, el lògic seria pensar que La Liga l’estiu del 2019 no t’hagués donat pràcticament marge de maniobra per fitxar (estaves amb la massa salarial al 69% quan la UEFA recomana màxim 70%) i que a 2024 si que tinguis espai per incorporar nous jugadors, però és això el que va passar? El que està passant actualment ja ho sabem: pràcticament no podem fitxar ningú i ni tant sols podem inscriure jugadors que ja tenim fitxats i fins i tot inscrits prèviament. Però, que va passar l’estiu de 2019?
Doncs repassem la llista de fitxatges d’aquell estiu: Griezmann 120M€ + 15M€ pagats per evitar denúncia de l’Atlético, Frenkie De Jong 86M€, Neto 26M€, Pedri 23M€, Junior Firpo 20M€, Matheus Fernandes 7M€, la repesca de Cucurella 4M€. A tot això cal sumar el fitxatge estrella del mercat d’hivern: Braithwaite 18M€. Un total de 319 milions d’euros en traspassos, molts dels quals amb salaris desorbitats i 0 problemes d’inscripcions. Però, van compensar les vendes aquesta alta despesa en fitxatges? Doncs no, ja que aquestes només van ascendir a 154M€.
Recordem que aquest estiu ens hem gastant un total de 57,7M€ (55 per Olmo, 2,7M€ per Pau Víctor) i n’hem ingressat 38,3M€.
Conclusió
Francament, vistos els números actuals, no te gaire sentit que La Liga no doni gens de marge de maniobra al FC Barcelona per ni tant sols inscriure jugadors que ja te en plantilla. Si a més, comparem la situació actual amb la de 2019 i el que es va permetre a fer aquell estiu i el que no es permet ara, el sense sentit és ja d’unes proporcions colossals.