A hores d’ara el Barça de Flick ja ha trobat certa estabilitat en el seu equip base com per a què tots tinguem clar quin és l’onze inicial… excepte en dues posicions. A la porteria ha quedat clar que Sczesny ha passat definitivament per davant d’Iñaki Peña i les seves millor prestacions aquestes últimes jornades demostren que el tècnic alemany no s’equivoca. La defensa, si no apareixen les lesions, està més que consolidada amb Koundé, Cubarsí, Íñigo i Balde. Al mig del camp és on hi ha les dues incògnites i a la davantera, queda meridianament clar que el trident ofensiu és Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha. Llavors doncs, quines són les incògnites al mig del camp?
Olmo, el talent desllorigador per acompanyar Pedri
Sens dubte Pedri és imprescindible en aquest onze blaugrana. El jugador canari ha estat cabdal en el bon funcionament general de l’equip fins al punt que se’l podria considerar el millor jugador de la temporada fins al moment.
Espurna: Pel que fa a Dani Olmo, les seves lesions han enfosquit la seva aportació a l’equip, però si fem memòria, la seva irrupció als primers partits de la temporada va ser el que va catapultar l’equip a nivells d’alta competitivitat que ens van fer somiar. Olmo és un jugador d’un talent increïble, especialista en donar l’última passada, en veure aquells espais i desmarcades que ningú veu i fins i tot en finalitzar ell mateix jugades en situacions de col·lapse a l’àrea rival.
Més talent al camp: L’aportació d’Olmo no només serà cabdal per la seva qualitat individual, si no pel que aportarà al col·lectiu el fet de tenir un altre jugador d’alta creativitat capaç de trobar aquells espais que no veu ningú. Per a Pedri no és el mateix ser l’únic jugador que te la responsabilitat i el talent per realitzar tasques creatives que estar acompanyat per un altre jugador que també pot assumir aquest rol. Pels rivals tampoc és el mateix haver d’ofegar només a Pedri que haver d’ofegar a Pedri i Olmo: el doble de feina i el doble de possibilitats de fracassar. El mig camp blaugrana ha funcionat clarament millor quan Pedri i Dani Olmo han jugat junts i ha estat sobretot en aquests moments que s’ha vist que aquest equip te capacitat per competir per tot.
És cert que Gavi i Fermín son jugadors que també donen bon rendiment i no van pas mancats de talent, però també és veritat que Olmo està més dotat que ells en aquest sentit i que el mig camp barcelonista s’ha encallat molts més cops sense Olmo que amb el jugador egarenc sobre el camp.
Sinergia global amb Pedri: Un altre aspecte a considerar és que Pedri ha assumit més el rol de creador de joc (el que era al seu dia Xavi) que el d’inventor de l’última passada (el que era el seu dia Iniesta) i la veritat és que ha brillat molt en aquesta posició. També crec que Pedri pot brillar molt igualment com a mitjapunta però a nivell col·lectiu, la millor combinació que hem vist fins ara és Pedri creant joc i Olmo trobant les últimes passades.
Per últim, cal gestionar molt bé els minuts de Dani Olmo, ja que ha quedat clar que és un jugador propens a lesionar-se i Flick haurà de vigilar molt amb no sobrecarregar de minuts al jugador que, a parer meu, serà la gran clau de la competitivitat blaugrana aquests mesos decisius.
Marc Casadó, l’ancla per equilibrar el mig del camp
L’última posició que quedaria per decidir seria doncs el pivot defensiu, aquí els dubtes es decidiran entre Marc Casadó i Frenkie de Jong. Sent dos jugadors que aporten coses diferents i entre els quals hi pot haver molts dubtes, personalment penso que la millor opció és Marc Casadó i a més a més diria que no en tinc cap mena de dubte. Si bé és cert que sembla que Hansi Flick es decantarà pel migcampista holandès, Marc Casadó t’aporta aspectes que Frenkie no pot aportar.
Equilibri: Marc Casadó es posiciona molt bé al camp i és un guardaespatlles ideal per a Pedri i Olmo, corregeix aquells espais que han deixat els jugadors ofensius de l’equip, te una habilitat especial per corregir i una capacitat de sacrifici espectacular. Els partits que vindran a partir d’ara seran durs i a voltes tocarà serrar les dents i lluitar per recuperar la pilota. Tot i que De Jong ha millorat en aquest aspecte, segueix tenint moltes falles en aquest sentit i una petita negligència en això et pot deixar fora de la següent ronda de la Champions. En aquest aspecte Casadó és molt més fiable que Olmo. Per mi la clau per decidir qui ha d’estar a l’onze és l’equilibri, però crec que a més a més Casadó t’aporta una altra cosa que De Jong no fa tant bé.
Pasades a l’espai que trenquen lines: Aquests mesos tots hem estat tant encantats amb l’aportació defensiva i per equilibrar el mig camp de Casadó, que hem oblidat algunes altres grans aportacions que ha fet a l’equip com son les pasades a l’espai, especialment en moments d’alta pressió de l’equip contrari, que han acabat en gols blaugranes. En aquest sentit Casadó ha mostrat un especial feeling amb Raphinha, al que l’hi ha donat diverses pasades clau. Aquest aspecte en eliminatòries on el rival et pressionarà molt i a vegades et dificultarà jugar en curt al mig camp pot ser molt important i fins i tot decisiu per decantar alguns partits. Sense anar més lluny, el partit de l’Atlètic de Madrid de l’anada de Copa, Raphinha va tirar mínim tres desmarcades a l’espai que si Frenkie les hagués vist hagués quedat sol davant Muso, però Frenkie no el va veure en cap d’aquestes desmarcades. Estic convençut que Casadó hagués sabut trobar els espais necessaris.
També en aquest partit vaig veure diverses vegades com Frenkie negligia esforços defensius. De fet una jugada que sortosament va acabar amb gol anul·lat, un jugador matalasser va superar fàcilment el jugador holandès i De Jong, enlloc de seguir corrent enrere es va lamentar molt efusivament i es va quedar parat. Aquest tipus d’actituds no es poden tenir ni mig cop en eliminatòries de Champions si no vols caure per detalls.
A parer de Barça Pub, Olmo i Casadó han de ser els dos jugador que completin les posicions del mig del camp que encara generen dubtes. Quin és el vostre parer?