Sincerament, si fa dos mesos ens haguessin dit que el Barça iniciaria així la temporada, ningú ho hagués cregut. Les perspectives a inici de curs no eren gaire bones: l’afició havia posat moltes esperances en el fitxatge de Nico Williams, però aquest finalment no es va donar i sense el jugador basc, semblava que la plantilla no donava per ser gaire optimista. També hi havia dubtes amb Hansi Flick, ja que a priori podia semblar que el seu encaix amb el club blaugrana no era el més adient i la plantilla, vist el rendiment de temporades anteriors, no feia gaire patxoca, però ben aviat aquelles sensacions van començar a canviar.
Ja els primers partits de pretemporada l’equip va donar una sensació diferent, enfrenant-se a grans equips d’Europa als Estats Units i donant la cara a tots i cadascun dels partits, mostrant elements de joc que hem vist reafirmats al començar la temporada que ens donaven motius per ser optimistes.
El Gamper contra el Mònaco va ser una gerra d’aigua freda, ja que l’equip va tornar a donar la imatge grisa de la temporada passada, però ben aviat va començar la Lliga i tot va començar a rutllar.
El primer partit de Lliga a València feia una mica de por: la plantilla estava sota mínims, no havíem pogut inscriure Olmo, jugadors com Lamine Yamal, Cubarsí o Fermín no havien tingut temps d’agafar ritme de competició després de l’estiu de seleccions i visitàvem un camp sempre complicat, on tradicionalment ens esperen amb moltes ganes. Aquell dia es va haver de fer una alineació una mica de circumstàncies, amb Raphinha al mig del camp, Casadó fent d’interior i un joveníssim Marc Bernal debutant com a pivot titular. Vam començar malament, va marcar primer el València, però mica en mica l’equip va anar assentant-se, es va fer amo i senyor del terreny de joc per acabar guanyant 1-2. Més enllà de la victòria, l’afició barcelonista va acabar satisfeta per com es va guanyar i especialment per les circumstàncies en les que es va jugar el partit. Els següents partits les bones sensacions es van reafirmar i incrementar, especialment des del debut de Dani Olmo.
Resumim les primeres sensacions que ha donat l’equip en aquest mes llarg de competició i per quin motiu el Barça de Flick està funcionant molt correctament:
- Ritme de joc: El Barça en atac mou la pilota clarament més ràpid que en anys anteriors, això evidentment es una arma ofensiva molt potent que feia molt de temps que trobàvem a faltar i que aquest any si que s’està aplicant. Una altra faceta d’aquesta millora son les constants desmarcades, de tot l’equip però molt especialment dels davanters. Hi ha molt de moviment per part dels jugadors, bon moviment i un ritme alt que acaba desarmant als rivals. Menció especial en aquest aspecte mereix Raphinha.
- Pressió: La germana bessona de l’anterior, bona pressió i bon ritme de joc acostumen a anar de la mà a qualsevol equip i així està sent al Barça de Flick. Segurament l’aspecte on s’ha millorat més respecte a temporades anteriors: es pressiona alt, de forma ordenada i incansablement durant tot el partit. I els fruits recollits per tot l’esforç no s’han fet esperar: moltes recuperacions en camp contrari i algunes fins i tot que han acabat en gols immediats, com el de Lamine Yamal al camp del Girona.
- Ambició: Lluny de conformar-se amb el primer gol l’equip juga al 100% tot el partit, el que es tradueix en aquestes golejades que hem vist i el que és més important, quan necessitem mantenir aquest ritme en partits importants, no ens costarà gens fer-ho, perquè ja ho haurem estat fent tota la temporada.
- Planter: Davant la incapacitat de fitxar i de les desgràcies en forma de lesió, el planter està responent i de quina manera! Jugador que arriba a la primera plantilla, jugador que està a l’alçada del Barça: Marc Casadó, Sergi Domínguez, Gerard Martín, Marc Bernal, Hèctor Fort i el “renascut” Pablo Torre ja han demostrat que són jugadors perfectament vàlids per competir al nivell que ho fa el Barça. Quan la necessitat apreta, el planter sempre respon.
- Filosofia d’equip i de club: Per primer cop des que el club travessa aquesta situació econòmica límit, s’han enfocat les coses de manera correcta: “Tenim la plantilla que tenim, no podem fitxar a qui volem, però confiem en el planter, donem oportunitats als joves i arribem tant lluny on puguem amb el que tenim”, sense expectatives falses, ni derrotismes, ni excuses preventives. No veig queixes, ni lamentacions per que ens falta tal jugador o no hem pogut fitxar a tal altre, simplement un equip que lluita amb tot el que te per arribar el més lluny possible.
Aquests serien, sota el meu parer, els aspectes positius d’aquesta primera part de la temporada. De negatius, més enllà de les lesions i els malabarismes econòmics que cal fer i que tots coneixem de sobres, no en veig cap. Però si que algun dubte queda a l’aire:
- Podrà l’equip mantenir aquest ritme? El calendari és infernal, tant o més que el ritme que el Barça intenta imprimir als partits. Caldrà veure si podem mantenir aquest ritme de joc, jugant 2 vegades per setmana, amb partits de seleccions pel mig i amb 8 lesionats en plantilla.
- No Olmo, no party: Siguem sincers, l’equip amb Dani Olmo al camp ha estat a un nivell gairebé excels i sense Olmo, ha estat bé però sense ser brillant. Aquest Barça ha tingut un abans i un després, aquest punt d’inflexió fou a Vallecas al moment que salta al terreny de joc Dani Olmo. Fins a aquell moment d’aquell partit, l’equip havia estat correcte, però a partir d’aquella segona part i dels partits següents on va jugar Olmo, l’equip va oferir el millor nivell de joc que s’ha vist a Europa aquesta temporada. Olmo es lesiona i els següents dos partits, l’equip torna a baixar les seves prestacions: a Mònaco amb derrota (tot i que es cert que no podem valorar aquell partit com a significatiu per l’expulsió al minut 10) i a Vila-Real, malgrat la contundent victòria, amb moments complicats i salvant els mobles per fores de joc justets en 3 o 4 ocasions. És evident que sense Olmo l’equip dona un bon nivell, que de moment sembla suficient per la Lliga però, pel que hem vist fins ara, tinc dubtes que sigui prou per la Champions. Amb Olmo al camp és una altra història, el Barça sembla un equip capaç de plantar cara a qualsevol.
Malgrat aquests dubtes, a Barça Pub estem molt contents amb el rendiment de la Flickineta i som molt optimistes amb el que ens pot deparar aquesta temporada i les properes.